DIVENDRES, 2 DE JULIOL DEL 2010

el 3 de vuit 27

Redacció i Seu social:

Papiol, 1 - 08720 Impressió:
Vilafranca del Penedès Impressions
Tel. 93 892 10 35 Delegació Sant Sadurní: Intercomarcals, S.A.
Fax 93 818 02 36 Sant Antoni, 9
el3devuit@el3devuit.cat 08770 Sant Sadurní
d’Anoia
Dipòsit Legal:
B-43447-1982 el3devuit.cat
Publicitat Alt Penedès: Tel. 93 818 35 01 http://www.el3devuit.cat
Tel. 93 892 10 35 Difusió controlada per
publicitat@el3devuit.cat Delegació El Vendrell: Membre de el3devuit@el3devuit.cat
La Rambla, 16, 1r 4a esports@el3devuit.cat
Publicitat Baix Penedès: 43700 El Vendrell Donem suport a:
publicitat@el3devuit.cat
Tel. 977 66 28 93 Tel. 977 66 41 61

La cultura del no El TC salva l’amor propi i la

manteniment pau federalitzant...
L’accident a l’estació de rodali- un número d’habitants simi- Em sento més a prop de les reaccions de la vicepresidenta
es de Castelldefels ha fet parlar lars però amb un servei molt (mig vilanovina), per bé que prou aplaudeixo la serena in-
molt aquests dies. Tothom ha diferent. Ja no parlem del cas dignació del president Montilla.
volgut prendre part per una de
les causes de l’atropellament Penso de l’estació del Vendrell que
‘malgrat les contínues reivin-
Fins i tot, en la seva institucional proclama “Ara és el mo-
ment de treballar amb intel·ligència i passió per assolir tot el
mortal de 12 persones la nit de
Sant Joan. Però com en moltes que... dicacions’ en molt aspectes no
està a l’alçada d’estacions de vi-
que ens havíem proposat en pactar l’Estatut”, posa en valor
dues idees-força manllevades del més potent filòsof viu i Fotogrames
ocasions, no hi ha una causa
única sinó una suma de circum-
les molt més petites. del millor assagista que mai no parirem: “la materia de inte-
ligencia y pasión” còpula d’antagònics exposada per Euge- de vilanies
stàncies que en major o menor És la cultura del no manteni- nio Trías en la seva Proposició ontològica a Los límites del
grau contribueixen a un trist ment. És prefereix fer reformes mundo (Ariel, desembre 1985); “pactar”, la il·lusió de Vicens
desenllaç. És cert que està pro- a fons, costoses i moltes vega- Vives gravada a Notícia de Catalunya (Destino, 1954): “el
hibit creuar les vies però també des innecessàries, que efectu- jaient pactista de la nostra mentalitat, que en essència no
és cert que cal dimensionar ade- ar un manteniment adequat, és altra cosa que defugir qualsevol abstracció, anar la reali-
quadament els espais per antici- rigorós i sense esperar que la tat de la vida social i establir la més estreta responsabilitat
par-se als problemes. D’entrada, ciutadania mitjançant els mit- individual i col·lectiva en el tractament de la cosa pública”.
les andanes del baixador són de jans de comunicació ho recla- Escolta-ho, Sepharad i Lavínia!
les més estretes que pots trobar mi. Sempre hi ha excepcions En l’exemplar oficial del text de l’Estatut he anat esborrant
a la xarxa de trens de Rodalies, dignes de lloar, però al nostre (en llapis...) els incisos i algun apartadet sencer declarats
però a més a més, aquí entra en país el manteniment públic és inconstitucionals. D’obra d’enderroc “rien de rien”. Com a
joc l’eterna manca d’inversions força deficitari i ara, amb la re- màxim: el corporativisme centralista dels jutges ensenyant Fonxo Blanc
i manteniment la qual hauria Daniel Garcia modelació ‘forçosa’ de carrers l’orella i, en definitiva, fent-nos saber el migrat catàleg de Professor de l’Eugeni d’Ors
de ser la primera prioritat en gràcies als plans E i similars, conflictes que xafen polls, que ens encenen passions (a et-
transport públic.
Peris ho patirem de ple els propers nocèntrics separadors vs separatistes retroalimentant-se i
És molt difícil que al metro de www.danielgarciaperis.cat anys. Darrerament hem tingut als persistents federalitzants que com Sísif pugem i baixem
Barcelona veiem algú creuar les un bon exemple d’aquesta si- la pedra del nostre projecte multipolar Viles - Barcelona -
vies. És cert que les andanes són tuació i que demostra l’exten- Madrid- Brussel·les - G 20).
més altes i que la freqüència de sió d’aquesta falta de previsió Per pura pulsió d’amor propi el TC ha dictat sentència - “el D’obra d’enderroc
trens és molt més important en el bon funcionament dels honor calderoniano”... Però la sorruda presidenta, la labo-
però també hi ha un detall im- A pràcticament espais públics a totes les admi- ralista lleonesa María Emilia Casas (n.1950), prou que ja ha
“rien de rien”.
portant. A pràcticament totes
totes les nistracions. Gràcies a la recla- entrat en el quadre d’honor dels nostres còmplices amics Com a màxim: el
les parades hi ha sortida a tots mació veïnal a Ràdio Gelida, en “l’encaix del catalanisme dins la pluralitat hispànica”:
dos extrems de l’andana. Per parades hi ha de la qual també es va fer res- com Besterio, com Fdo.de los Rios, com Azaña; com Enri-
corporativisme
què a les estacions de rodalies
sortida a tots sò El 3 de vuit, s’ha aconseguit que Barón, com Joaquín Almúnia; com ZP, com el gran Pé- centralista dels
no passa això? De fet encara que el camí del poble a l’estació rez Rubalcava, com el gallec Camacho, com la superministra
n’hi ha moltes que no tenen dos extrems s’arrangés mínimament. Conti- Salgado.
jutges ensenyant
ni un pas soterrat. La resposta
de l’andana. nua sent un camí de terra però La nòmina de conflictes ja sabem que és contumaç i limita- l’orella
habitual és que s’està pendent ara no és ple de bardissa i les da: (a) la carrega patològica de l’equívoc “nació” - motiu de
d’un pla integral de reforma, el Per què a les palades de grava han tapat de paranoies i de deliris de grandesa. Som una “nacionalitat”?
qual s’aplica en paquets d’esta- moment els esvorancs. Ara bé, Doncs, com Europa -troballa d’Ortega- i Espanya -tesi d’An-
cions per fer-ho més econòmic.
estacions de no sabem si ha estat només la selmo Carretero- també som una “nació de nacions” -enginy
Així doncs, hi ha usuaris que te- rodalies no pressió dels mitjans de comuni- de Lluís Armet: com un fractal, expressem com a element
nen la sort que la seva estació cació o la vergonya de comparar la complexitat del conjunt + (b) la por al monolingüisme
va ser una de les afortunades i
passa això? De l’estat d’aquest pas natural que catalanesc perquè “qui mal fa malpensa”; per la qual cosa no
tot està lluent i polit, que fins fet encara n’hi molts gelidencs fan servir per la podem predicar com a “preferent” a la vida pública, sinó
i tot les papereres brillen. En anar i tornar de la feina amb la de “vehicular” (constitucionalitzant la immersió escolar!).
canvi, d’altres han d’utilitzar
ha moltes que instal·lació d’unes escales me- Si sempre, tothora l’empréssim, prou que hi accediria: tant
estacions pràcticament aban- no tenen ni un càniques que costen 700.000 com a preferent, que com a radical igualació social -com tant
donades. Al Penedès en tenim euros a un poble de 7.000 ha- bé argumentava el catedràtic Pere Martí al notari(o) César
una bona mostra d’aquests
pas soterrat bitants per pujar 15 metres. I ja Martín... + (c) la regulació dels poders financers públics (im-
contrastos, per exemple amb veurem quan arribi el moment postos municipals i pastís federal) i privats (caixes) - quanta
les estacions de Gelida i els de fer el manteniment. Els pre- lucidesa / visió la de CP! en confederar-se amb Múrcia i Gra-
Monjos. Dues poblacions amb cedents no són encoratjadors... nada amb seu madrilenya...

veritat. tament, van pujar al saló calde aleshores), com poden Pere Esteve; que intenti fer- haver escampat a tort i a dret desgràcies v inguin com
Em reafirmo una vegada més de sessions i van saludar el confirmar els regidors de li entendre que no tenia cap una poca-soltada. vinguin. Que a l’estació de
que sense avís previ, sense president de la Generalitat, bona fe assistents a l’acte mena de sentit que s’hagués Tampoc servirà de res pu- Castelldefels hi hagi un pas
invitació i saltant-se el pro- Josep Tarradellas, que aquell (els de mala fe diran el que convidat aquell matrimoni blicar la seqüència de fotos subterrani no treu grave-
tocol, el 21 de setembre de dia estava de visita oficial a vulguin). a un acte oficial; que només de l’acte (es pot veure al web tat a l’accident de tren de la
1979, Pere Esteve Llopart Sant Sadurní. Aquest incident és interpre- hi eren convocats la senyo- del 3d8). A ell no el conven- revetlla de St. Joan. Dotze
(un dels membres més signi- Un cop superada la sorpresa tat per Gramona com una ra de l’alcalde, els regidors, ceré, però tal vegada als lec- morts són molts morts. Però
ficats del Comitè de Milícies inicial, vaig demanar cor- recepció del consistori so- el secretari de l’ajuntament tors d’aquest setmanari sí. moltes vegades sembla que
Antifeixistes sadurninenc dialment a Pere Esteve i a cialista, no al president de i els periodistes... És inútil Carles Querol Rovira busquem l’infortuni i no
que va participar en els trà- la seva esposa que sortissin la Generalitat, sinó a Pere esmerçar-hi esforços, Gra- Alcalde i regidor de Sant fem res per evitar-lo. En el
gics esdeveniments del juli- immediatament del saló i Esteve. I no hi haurà qui el mona seguirà explicant amb Sadurní (1979-1998) cas de Castelldefels és prou
ol i agost de 1936 i que havia esperessin en el replà de tregui d’aquí. Tant li fa que vehemència la seva particu- evident, creuar les vies per
retornat de l’exili després l’escala que s’acabés l’acte l’alcalde de l’època li doni lar versió dels fets abans de Sentit comú, on s’ha de fer.
de l’amnistia de 1977) i la de benvinguda al president tota mena d’explicacions de reconèixer que va ser víc- responsabilitat…, Aquests dies de revetlles
seva esposa, Laieta Catasús, de la Generalitat. Em van paraula i per escrit, que li tima d’una enganyifa i no desgràcies
es van presentar a l’ajun- fer cas a l’instant (jo era l’al- asseguri que no vaig invitar demanarà mai disculpes per Les desgràcies són sempre Continua a la pàgina següent >>